Mètode científic

ETAPES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

Plantejament del problema:

Primer de tot s'ha  de delimitar el problema que es vol investigar. L'origen del problema possiblement ha pogut ser l'observació de qualsevol fenomen o bé la detecció d'una necessitat.

Formulació d’hipÒtesis:

Quan ja em delimitat el problema, el científic intervé formulant alguna suposició que d'alguna manera expliqui el fet i que el pugui comprovar mitjançant experiments. Apart, ja s'ha sap que cap investigació comença des de zero, sinó que parteix dels coneixements que ja es tenen.  Les possibles solucions al problema, suposicions, teories o conjectures que no estan confirmades són les hipòtesis.

COMPROVACIÓ DE LES HIPÒTESIS:

Les hipòtesis les podem confirmar o descartar (rebutjar) mitjançant experiments. Definició d'experiments: observacions en condicions controlades que es poden realitzar en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc.

TIPUS DE VARIABLES:

-      - Variable independent: podem triar-ne qualsevol valor.

-      - Variable dependent: no podem triar-ne qualsevol valor.

-      - Variable controlada: no la canvien.

ESTABLIMENT DE LLEIS I TEORIES

Un cop les hipòtesis es confirmen  s'anomenen lleis (normalment s'expressen en llenguatge matemàtic). A més a més una teoria es un conjunt de lleis que s'afegeixen en un sistema coherent de coneixements.

LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LES SEVES UNITATS

Les magnituds físiques són les propietats dels cossos que nosaltres mateixos podem mesurar, i les quals podem expressar el resultat en un valor numèric. S'expressen mitjançant un valor (nombres) i una unitat (símbol).

EL SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS

Els científics segueixen el sistema internacional d'unitats anomenat també SI. En aquest sistema  s'estableixen un conjunt d'unitats que s'anomenen fonamentals.

Les magnituds que s'obtenen mitjançant la combinació de les unitats fonamentals són les magnituds derivades.

LA PRECISIÓ D'UN INSTRUMENT DE MESURA

EL valor mínim de la magnitud que pot apreciar és la precisió d’un instrument de mesura. Quan un instrument és més precís, més >fines> són les divisions de la seva escala i més xifres decimals pot proporcionar.

LA NOTACIÓ CIENTÍFICA

Un nombre escrit mitjançant notació científica consta de les següents parts: part entera (amb 1 sola xifra), part decimal i potència de 10 que potser positiva o negativa, depenent els llocs que expressi a la dreta o a l'esquerra de la coma decimal.

ENLLAÇOS A VÍDEOS D’INTERÉS SOBRE EL MÈTODE CIENTÍFIC:

- http://www.youtube.com/watch?v=zzHu-yqdlz0 

- http://www.youtube.com/watch?v=Gde3H4ev0Sc

- http://www.youtube.com/watch?v=yEaigDajV70

- http://www.youtube.com/watch?v=Un7Sl_W1A6c

IMATGES:
Imatges relacionades amb el mètode científic. 

VÍDEO: 

Aquí podeu visualitzar un vídeo molt interessant que parla del mètode científic. 

AQUÍ TENIU UN EXEMPLE SOBRE COM MESURAR LES CONSTANTS VITALS:

Quant temps dura en segons una pulsació?

PRÀCTIQUES DE LABORATORI

PRÀCTICA 1: COM ES POT GUANYAR PRECISIÓ EN FER UNA MESURA

Objectiu: Determinar el volum d’una gota d’aigua.

Materials:

-          - Pipeta

-          - Aigua

Procediment:

1  · Omplim la pipeta fins a 0. Deixem caure l’aigua gota a gota i comptem un nombre determinat de gotes.

    · Mesurem el volum d’aigua i el dividim pel nombre de gotes per tal de saber el volum d’una gota. Repetim aquestes operacions 5 vegades.

3    ·  Recollim els resultats i els càlculs en la taula següent:

  

   

   

  

  Conclusions:
    Fem moltes mesures per tal d’arribar a un valor més real possible.  Per què els valors són diferents? Depèn de la precisió dels instruments que són exactes i de les mesures humanes exactes i observacions que són exactes.

PRÀCTICA 2: LA DENSITAT DE L’AIGUA

OBJECTIU:

· Determinar la densitat de l’aigua

MATERIALS:

· Aigua

· Matràs Erlenmeyer

· Pipeta

· Got de precipitat

· Pipetejador

· Càmera

PROCEDIMENT:

• Pesar diferents volums d’aigua coneguts 
• Calcular la densitat a partir de les dades que hem posat a la taula.
• Interpretem els resultats i elaborem conclusions.

Massa (g)	Volum (Ml)	Densitat (g/Ml)
6	5	1,2
15	15	1
20	20	1
	25
	40
	45
49	50	0,98

Atenció: no tots els grups van acabar de calcular, per  lo tant falten resultats.

Conclusió:
Demostrem que la densitat és una magnitud específica perquè és independent de la quantitat de la substància mesurada.

PRÀCTICA 3: IDENTIFICACIÓ D'UNA  SUBSTÀNCIA A PARTIR DE LA SEVA DENSITAT

Objectiu:  Distingir las substàncies comparant la densitat calculada amb la densitat trobada a internet.

Material:

-         -  Aigua

-          - Oli

-         -  Alcohol

-          - Mel

-          - Glicerina

-         -  Balança

-          - Provetes

-          - Calculadora

Procediment:

• Buscar a Internet el valor de les densitats de las substàncies.
• Mesura la massa i el volum i apunta-ho al teu dossier. Calcula la densitat
• Posa els valors a la taula següent:

Substància	Densitat xarxa      g/ml	Densitat calculada   g/ml
Aigua	1	Mostra 1 ( 0,975)
Oli	0,92	Mostra 3 (1)
Alcohol	0,79	Mostra  4 (0,74)
Mel	1,4	Mostra  2 (1,3)
Glicerina	1,26	Mostra 5 ( 1,2)

Fotos de la pràctica:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Conclusió:

-     La densitat com a propietat específica serveix per a identificar diferents substàncies. 
    
  APLICACIÓ DEL MÈTODE CIENTÍFIC

Plantejament del problema o necessitat

Estic caminant pel carrer quan de sobte observo un grup de nens i nenes de escola fent educació física, el exercici consisteix en salta a la corda durant un minut seguit. Quan acaben l'exercici observo que no tots es recuperen al mateix temps.

   Formulació d'hipòtesis

   Es recuperarà abans una persona que fa activitats extraescolars esportives o esport en
   general o una que no fa?


Disseny d'experiments

Per intentar comprovar la nostra hipòtesis nosaltres realitzarem 3 activitats diferents saltant a la corda (coordinació i 2 cops salts 30 segons) i anotarem les nostres pulsacions després de l'activitat, per tal de veure quines persones es recuperen ràpidament.

  Hipòtesis comprovades?

Les nostres hipòtesis les comprovarem mitjançant experiments com el que hem dit anteriorment. Així que aquí us deixem els resultats del nostre experiment i els gràfics de cada activitat. 
    
    Sessió 1:

   Sessió 2:

 

  Sessió 3:

  Al concloure la realització de tots els gràfics dels resultats de temps de recuperació mitjançant l’estudi de les pulsacions a les últimes classes d’educació física, hem arribat a la següent conclusió: Basant-nos en la freqüència de pràctica d’esport de cada membre del nostre grup, creiem que les persones que realitzen menys activitat física són les que triguen més estona en recuperar-se degut a que les seves pulsacions són més elevades, en aquest cas l’Alba. Així que els demés, estem més o menys en igualtat i dediquem gairebé les mateixes hores setmanals a fer esport, per tant ens recuperem de manera molt equivalent.

Establiment de lleis i teories
  
Amb el experiment que hem realitzat hem aconseguit comprovar la hipòtesis inicial: 
Es recuperarà abans una persona esportista o una persona no esportista? Com hem observat que la hipòtesi formulada era correcte en teoria passaria a anomenar-se llei, no obstant, com han hagut molts pocs resultats no es pot ajustar gaire a la realitat i per això no es podria anomenar llei.