APLICACIÓ DEL MÈTODE CIENTÍFIC I EL MÈTODE DE PROJECTES A LES CONSTANTS VITALS: Aparell respiratori

L'aparell respiratori humà
És l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O₂) de l'aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO₂) que es produeix durant la respiració mitocondrial.

Parts de l'aparell respiratori

L'aparell respiratori humà està format per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els dos bronquis i els dos pulmons. El pulmó dret té tres lòbuls i l'esquerre dos. Cada lòbul dona lloc a centenars de lòbuls secundaris o lobulets. Els bronquis a l'entrar en els pulmons es ramifiquen apareixent els bronquíols, que es tornen a ramificar entrant cadascun en un lobulet, on al ramificar-se de nou formen els capil·lars bronquials que acaben en els sàculs pulmonars, les parets dels quals apareixen expansions globoses cridades alvèols pulmonars. La major part de la superfície interna de les vies respiratòries presenta cèl·lules productores de moc, substància molt viscosa on queden impregnades les partícules que porta l'aire i que dona a lloc substàncies antibacterianes i antivíriques. I per últim, les fosses nasals, la tràquea, els bronquis i els bronquíols presenten internament cèl·lules ciliades que mouen el moc cap a la faringe d'on per deglució passarà a l'esòfag.

Dibuix del aparell respiratori fet per nosaltres (parts):

Anatomia de l'aparell respiratori humà

1. Orificis nasals. Comuniquen l'exterior amb les finestres nasals.

2. Fosses nasals. Estan situades sobre la la cavitat bucal. I en l'interior tenen uns replecs anomenats cornets que frenen el pas de l'aire.

3. Faringe. Llargada d'uns 14 centímetres. Comunica les fosses nasals, la cavitat bucal, l'oïda mitjà, la laringe i l'esòfag.

4. Boca. Permet l'entrada d'aire, però d'una manera diferent a la dels orificis nasals.

5. Llengua. Estreny l'aliment contra el paladar per introduir els aliments.

6. Epiglotis. Impedeix que l’ aliment s'introdueixi dintre de la tràquea.

7. Laringe. Conté les cordes vocals. I fa uns 4 centímetres de longitud.

8. Cordes vocals. Replecs musculars situats al interior de la laringe.

9. Cartílag tiroide. Primer cartílag de la tràquea. Provoca una veu més greu.

10. Esòfag. Conducte de l'aparell digestiu situat situat darrere la tràquea.

11. Tràquea. Evita frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments. Fa uns 12 centímetres de longitud.

12. Pulmons. El dret té tres lòbuls i l'esquerre només dos.

13. Artèria pulmonar. És la que condueix la sang que surt del ventricle dret cap als pulmons.

14. Vena pulmonar. Són les encarregades de canalitzar la sang des dels pulmons fins a l'aurícula dreta.

15. Músculs intercostals externs. Són els que aixequen les costelles per augmentar el volum de la cavitat toràcica i així produir la inspiració.

16. Costelles. Formen la caixa toràcica.

17. Pleures. Serveixen per evitar el frec entre els pulmons i les costelles.

18. Cavitat toràcica. Cavitat formada per les costelles i l'estèrnum on s'allotgen els pulmons.

19. Bronquis. Són els dos conductes en els que es bifurca la tràquea.

20. Bronquíols. Ramificacions dels bronquis. Serveixen per conduir l'aire per l'interior dels pulmons.

21. Cavitat cardíaca. És on s'hi situa el cor.

22. Diafragma. És una membrana que durant l’inspiració baixa per a que entri tot l’aire als pulmons i durant l’espiració puja per que pugui sortir l’aire que s’ha agafat.

Respiració externa en els humans

La respiració externa consta de les etapes següents:

Inspiració: primer el diafragma descendeix perquè els músculs intercostals es contrauen i fan pujar les costelles i l’estèrnum. Això fa augmentar la capacitat que té la caixa toràcica, fent que els pulmons es dilatin i entri aire ric en oxigen (O2).

Intercanvi de gasos: L’aire ric en oxigen arriba als alvèols pulmonars, i com les parets són tant fines permeten l’intercanvi de gasos. Les parets estan cobertes de capil·lars sanguinis que tenen sang amb molt de diòxid de carboni (CO2) i poc oxigen, llavors el diòxid de carboni passa al interior dels alvèols o l’oxigen passa a la sang dels capil·lars sanguinis.

Expiració: És lo contrari de la inspiració, el diafragma ascendeix i els músculs intercostals es relaxen i l’estèrnum i les costelles baixen. Això fa que disminueixi la capacitat de la caixa toràcica, fent que els pulmons es contreguin i que surti aire ric en diòxid de carboni.

L'intercanvi gasós

Característiques de l'intercanvi gasós que es produeix als alvèols pulmonars:

1) La sang que prové del cor arriba als capil·lars sanguinis que cobreixen els alvèols pulmonars està carregada de CO2 (diòxid de carboni) i no té molt poca quantitat de O2 (oxigen).

2) L’aire ric en oxigen que ve de l’exterior arriba als alvèols pulmonars. També arriba el diòxid carboni que prové dels capil·lars sanguinis. Resultat: barreja de gasos on hi predomina bastant l’oxigen.

3) Hi ha només una petita distancia de 0,6 micres (0,6µ) entre els gasos de l’interior dels alvèols pulmonars i els gasos de l’interior dels capil·lars sanguinis. Els separen parets permeables a ells, i per això els gasos poden intercanviar-se de llocs. Resultat: les 2 barreges de gasos tenen una composició que s’assembla força.

4) La sang que surt dels capil·lars sanguinis i va cap al cor és rica en oxigen, però alhora és pobre en diòxid de carboni.

La capacitat pulmonar

Volum corrent (VC). Volum d'aire que surt en una expiració o bé entra en una inspiració. Homes: 0,5 litres

Volum de la reserva inspiratòria (VRI). Volum d'aire que quan realitzem una inspiració forçada entra de més. Homes: 3 litres

Volum de la reserva expiratòria (VRE). Volum d'aire que quan realitzem una expiració forçada surt de més. Homes: 1 litre

Capacitat vital (CV). Volum d'aire que es possible expirar després d'una inspiració forçada. És igual a la suma dels volums VC+VRI+VRE=CV. Homes: 4,5 litres

Volum residual (VR). Volum d'aire que es resta en l'interior dels nostres pulmons. Homes: 1,5 litres

Capacitat pulmonar total (CPT). Màxima quantitat que els nostres pulmons poden acollir d'aire. Homes: 6 litres

Malalties de l'aparell respiratori

Les més importants o principals són:

Insuficiència respiratòria: disminueix la capacitat pulmonar per intercanviar gasos. Les causes poden ser diverses però algunes són l’asma o les infeccions.

Asma bronquial: és la contracció dels músculs bronquials, normalment per algun tipus de reacció al·lèrgica, que després provoca una sensació d’ofec força desagradable.

Edema pulmonar: és la infiltració d’un líquid que ocupa l’interior dels pulmons provocant el que és una insuficiència respiratòria.

Infart de pulmó: mal molt fort al pit que el provoca una embòlia pulmonar (coàgul que obstrueix un vas).

Malalties infeccioses: hi ha les víriques com el refredat i la grip o les bacterianes. Depenent del tram on s’hi situa la infecció és un tipus diferent de malaltia com per exemple la sinusitis, la amigdalitis, la faringitis, la laringitis, la bronquitis, la pleuritis (pleures), la pulmonia o la pneumònia. A més també forma part d’aquest grup la tuberculosi i la tos ferina.